dijous, 14 d’abril del 2011

Les Tres Germanes, d' Anton Txékhov

  
Les Tres Germanes, d' Anton Txékhov

  
- Quins trets caracteritzen les tres germanes Prozórov? Què les diferencia? Quins canvis es produeixen a la vida de cadascuna de les germanes al llarg de l’obra? I a la seva personalitat? 


- Al principi de l'obra, la germana gran, Olga, és una persona madura i responsable, esgotada per treballar a l'institut, però optimista i vital. L' Irina, la petita, també és vital, a més de ser alegre, decidida i desitjosa de treballar, ja que odia l'ensopida rutina que viu. La Masha, la mitjana, és melanconiosa i introspectiva, i no comparteix els punts de vista optimistes de les seves germanes.
Al llarg de l'obra, els seus caràcters es van transformant: Irina i Olga es van endinsant en un espiral de desil·lusions, Irina començant a treballar i descobrint lo dura que pot ser la vida, i Olga tenint que treballar més i veient com l' home que estima, Kulliguin, viu el seu matrimoni amb Masha.
En canvi, Masha, que veia la vida com un pou gris, aburrida en una monòtona vida i atrapada en un matrimoni amb un marit que no estima, descobreix de nou l'amor per la vida gràcies a Vershinin, amb el qual viu, al principi una profunda amistat, i després un romanç, a esquenes del món, ja que estàn ambdós casats.




- Quins són els elements escenogràfics que t’han cridat més l’atenció, i per què? 


- Ens han cridat l'atenció el rellotge de la mare, que, quan Txebutikin està borratxo i desesperat, trenca llençant al terra, demostrant com s'han mort la seva il·lusió i esperances, ja que el rellotge significa l'amor que sentia per la mare de les tres germanes.
També ens han cridat atenció els moble-bar, ja que quan els personatges viuen algun moment angoixant, sempre recurreixen a la beguda, tancant als ulls a lo que ha passat.
També ens han semblat importantds les maletes que Irina col·locava prop de la porta al final, ja que signifi quen les esperances trencades de irina al morir el seu promès, fent que ja no pugui anar al seu estimat Moscú.




Observa l’escenografia i digues quina impressió et produeix. Què creus que volen transmetre el director i l’escenògraf?  


- Em produeix una impressió d'una vida buida, la viscuda per les tres germanes, a més de demostrar l'aïllament que viuen amb el món, ja que l'obra passa només al menjador de les tres germanes, demostrant que viuen tancades i sense viure al món exterior. També ens hem fixat que l'escenografia anava canviant segons l'estació, en alguns casos, com per exemple la primavera, a l'inici, on tota l'habitació està plena de ginesta, i per exemple a l'hivern, quan neva dintre la sala, i on en la trama comença el davallament cap a l'infelicitat de les tres germanes i els demés personatges.
Crec que la directora i l'escenògraf volien demostrar el davallament interior de unes persones, les germanes i els demés, i el lloc idoni era a casa d'aquestes, ja que és un espai íntim. L'habitació també és el punt de reunió entre tots els personatges, i el lloc on es poden veure els canvis en les relacions entre els diferents personatges, i a més, l'habitació és el punt a través del qual tot comença: el desig de les germanes per marxar a Moscú, el romanç de masha i el tinent coronel, les declaracions de Solioni i el baró a Irina, la confirmació del casament d'Andrei i Natàlia, el davallament de la moral de Txebutikin, amb la destroça del rellotge de la mare, etc. 





- Els efectes sonors també formen part de la posada en escena, en recordes algun de l’obra? Quina impressió t’han produït? Com es combinen aquests efectes sonors amb la il·luminació? I la música? Descriu un dels moments de l’obra en què aquests efectes hagin resolt una de les escenes. 


- Ens recordem del so del ocells migratoris quan parlen sobre marxar a Moscú, envejant aquestes aus per la seva capacitat de marxar, de canviar, ja que ells no poden. Ens ha semblat que reforçaven els diàlegs, i describien la situació de l'exterior, ja que només es veia l'interior de l'habitació, com per exemple, el so dels tambors de la milicia, que marxa del poble.
Recalquen encara més l'escena, juntament amb el so. Un exemple és el moment en què Irina començava a canviar, ja que la seva vida s'esva tornant més trista i opressiva,  desesperada per marxar a Moscou, i on la il·uminació recalcava la solitutd d'aquesta i la seva desesperació, ja que l'engulleixen les tenebres. La música, en molts moments, en forma de melodies tararejades pels diferents personatges o silbades, recalcaven la melanconia de les seves vides. En altres moments, quan cantaven tots, demostraven joia, com per exemple aquell tros en què Txebutikin es posa a ballar.
En el moment culminant de l'obra, el gran dubte del duel és resolt per un so. Un solitari tret, significant la fi del baró i de les esperances d'Irina per anar a Moscou, i resolent el gran dubte de qui anava a morir, si Irina finalment es casaria amb el baró i aniria a Moscou o si es quedaria a la ciutat, sense casar-se finalment.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada