dijous, 14 d’abril del 2011

Eixample

  - Barcelona abans i després del pla Cerdà. Mira diferents plànols de la ciutat i fixa’t amb les característiques principals abans de la renovació.


Abans del 1859, Barcelona estava  limitada per les seves muralles. Aleshores, es va produïr un gran projecte: el Pla Cerdà. Aquest projecte va expandir Barcelona, produïnt l'Eixample, i allà s'hi assentà la burgesia. En aquesta zona, s'hi van instal·lar serveis tan importants com espais verds, grans vies per a facilitar el transport, etc.
Però abans,  a Barcelona les rondes de Sant Pau, Sant Antoni, Universitat i Sant Pere es deien les rondes de Sud, Nord i Oest. A més, el carrer Torrent de l'Olla arribava fins a Plaça Catalunya.






Plànol d' Ildefons Cerdà 






MAQUETA

Nosaltres, com a maqueta, vam decidir fer una de les finestres de la Cripta de la Colònia Güell.
Per fer-la, hem utilitzat cartró, paper de celofan de diversos colors, i pintura.

Aquest es el resultat i la comparació amb l'original.



Eixample



-   El Pla de Reforma i Eixample de Barcelona es considera un projecte pioner en l’evolució de l’urbanisme modern. Busca els tres plànols diferents que es van presentar a concurs per iniciar el projecte del creixement de la ciutat fora muralles i explica quines són les característiques de cadascun d’ells.



                                                          Plànol de Josep Fontserè i Mestres.



En aquest plànol es veu clarament un traçat ortogonal. En lo referent a les diagonals per descongestionar les vies principals,només n'hi ha una que entravessi tota la ciutat, i de diagonals secundàries n’hi ha unes poques, però només creuen  blocs de carrers petits, i en alguns casos, hi ha blocs sense diagonals, fent que el trànsit s'hi congestioni en aquestes zones.






Plànol de Francesc Soler i Glòria



En canvi, en aquest plànol es planteja un model més o menys lineal, que té com a centre la Barcelona medieval, i crea dos grans eixos, un des del centre històric cap a fora, amb dirección nord, i l’altre igual, però amb direcció est.
Aquests eixos serveixen de vies principals dels grans blocs edificats que constituirien la ciutat, i aquests grans blocs tenen els carrers disposats de manera quadriculada, sense cap diagonal que eviti grans angles rectes en els recorreguts ni descongestioni el transport.










                                                       Plànol de Antoni Rovira i Trias




I en aquest últim plànol, es representa un model de ciutat radiocèntric, que crea cinc grans blocs, que neixen del centre històric. Aquest grans blocs, tenen un eix principal que comunica des de l’extrem del bloc fins al centre; i els edificis en general segueixen un traçat quadriculat, eliminant qualsevol diagonal que descongestioni el transport ni eviti fer grans angles rectes en els recorreguts.

                                                                                                                                                                       



1.3 Quins barris formen l’eixample?
      
    - L'Eixample està format per Fort Piec, Sagrada Família, Dreta de l’Eixample, L’ Antiga Esquerra de l’Eixample, La Nova Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni.




COLÒNIA GÜELL

Descripció de l’edifici: LA CRIPTA 

-
La planta de la cripta fa uns 36,5 x 27 metres i recorda una petxina de tortuga amb les seves vores estrellades. Aquesta forma d'estrella és deguda a la inclinació dels murs exteriors que formen superfícies en aquest cas paraboloides hiperbòlics. Les finestres que permeten la il luminació natural de la cripta tenen una forma hiperboloide Hi trobem sistemes constructius que després Gaudi va aplicar a la Sagrada Família, com les columnes inclinades de la cripta. Aquestes columnes són de basalt i provenien de Castellfollit de la Roca.

A l'entrar a la cripta ressalten les quatre columnes de basalt inclinades que ens donen la sensació de veure una estructura natural, com els arbres d'un bosc. 
El sostre sembla l'esquelet d'una serp gegant que es retorça per tota la cripta. 
en aquesta cripta podem trobar infinitat de detalls que ens criden l'atenció relacionats amb la natura per exemple les piles d'aigua beneïda que estan fetes utilitzant grans petxines de mar.

També és curiós comentar la construcció de l'escala exterior que havia de conduir a la part superior església, enmig del seu traçat dels obrers es van trobar un arbre i Gaudí va manar desviar una mica l'escala per evitar la tala de l'arbre. Gaudí va dir llavors que ell podia construir una escala en tres setmanes, però que la naturalesa trigaria vint anys a reposar aquest arbre. 





Materials utilitzats:

- Per construir la cripta es van utilitzar diferents materials:
Pedra basàltica negre, maó cremat, maó normal de color rogenc, ceràmica, vidres de colors, basalt de Castellfollit de la Roca, petxines per a l’aigua beneïda i rajoles.






Funcionalitat de l’edifici.

- En l'actualitat, és un església catòlica. Allà si celebren tot tipus d'actes religiosos tals com casaments, batejos, comunions, etc..  A més, és un centre d'atracció turístic, així que també rep un important flux de turistes.





Sagrada Família

  La Sagrada Família



    Aquest edifici és una esglèsia, on s'hi celebren oficis religiosos, ideada per Gaudí. Encara està en construcció, fent que part de la descripció sigui encara un projecte, sense haver estat abans construït.

 És un temple en forma de creu llatina, amb l'eix central format per quatre naus laterals de 7'5m d'ample cadascuna; i una nau central de 15m d'amplada.
 

Plànol de la planta del temple




  La longitud total del temple (absis i nau incloses) és de 95m.
El creuer està format per tres naus amb una amplada total de 30m, i una longiutd de 60m. El creuer té dues sortides: una a la façana del Naixement, i l'altre a la façana de la Passió; i la nau principal té la sortida a la façana de la Glòria (encara sense construïr).


Façana del Naixement ( on hi ha una sortida del creuer)




Sortida del creuer a la façana de la Passió


 L'absis és lobulat, o sigui que està envoltat de set absidioles (absis petit o secundari),
i aquestes absidioles funcionen com a petites capelles.
 Aquestes capelles tenen, en els dos extrems,  una escalera poligonal, i estan dedicades
als set dolors i benaurances (una benaurança és un estat feliç de la persona que té
Déu com a motiu principal) de sant Josep.  


En lo referent als campanars, la idea és construïr-ne  en total 18 campanars:
-12, fent que sigui un per a cada apòstol;
- 4 dedicats als 4 evangelistes;
- un per a la Verge Maria
- i un dedicat a Jesucrist, que farà 170m i serà cornat per la típica creu de Gaudí
de 4 braços de Gaudí, símbol de Jesucrist.






Detall de les torres ja construïdes





   En els materials, aquest gran temple en fa servir molts:  vidre colorat, formigó, maó de pla, trencadís i molts tipus de pedra, com per exemple:
- Pedra de Montjuïc, per a l'exterior,
- Pedra del Garraf, per a la maçoneria de la fonamentació i el farciment dels paraments exteriors;
- Pedra de Lleida, per a les escultures de la façana del Naixement;
- Pedra de Vilafranca, per als paramanets interiors;
- Pedra de Figueres, per als sòcols i passamans de les escales;
- Granit ull de serp del Maresme, per asl graons de les escales de la cripta;
- Gres de Montjuïc, granit ull de serp, basalt i pòrfir per a les diferents columnes.








Les fotos més rellevants d'aquest bonic edifici:



Detall de les torres des de la Façana de la Passió



Detall de les colorides finestres

Detall de l'absis

Detall de la Façana del Naixement i les torres


Detall d' una rossassa




Detall del sostre

Les Tres Germanes, d' Anton Txékhov

  
Les Tres Germanes, d' Anton Txékhov

  
- Quins trets caracteritzen les tres germanes Prozórov? Què les diferencia? Quins canvis es produeixen a la vida de cadascuna de les germanes al llarg de l’obra? I a la seva personalitat? 


- Al principi de l'obra, la germana gran, Olga, és una persona madura i responsable, esgotada per treballar a l'institut, però optimista i vital. L' Irina, la petita, també és vital, a més de ser alegre, decidida i desitjosa de treballar, ja que odia l'ensopida rutina que viu. La Masha, la mitjana, és melanconiosa i introspectiva, i no comparteix els punts de vista optimistes de les seves germanes.
Al llarg de l'obra, els seus caràcters es van transformant: Irina i Olga es van endinsant en un espiral de desil·lusions, Irina començant a treballar i descobrint lo dura que pot ser la vida, i Olga tenint que treballar més i veient com l' home que estima, Kulliguin, viu el seu matrimoni amb Masha.
En canvi, Masha, que veia la vida com un pou gris, aburrida en una monòtona vida i atrapada en un matrimoni amb un marit que no estima, descobreix de nou l'amor per la vida gràcies a Vershinin, amb el qual viu, al principi una profunda amistat, i després un romanç, a esquenes del món, ja que estàn ambdós casats.




- Quins són els elements escenogràfics que t’han cridat més l’atenció, i per què? 


- Ens han cridat l'atenció el rellotge de la mare, que, quan Txebutikin està borratxo i desesperat, trenca llençant al terra, demostrant com s'han mort la seva il·lusió i esperances, ja que el rellotge significa l'amor que sentia per la mare de les tres germanes.
També ens han cridat atenció els moble-bar, ja que quan els personatges viuen algun moment angoixant, sempre recurreixen a la beguda, tancant als ulls a lo que ha passat.
També ens han semblat importantds les maletes que Irina col·locava prop de la porta al final, ja que signifi quen les esperances trencades de irina al morir el seu promès, fent que ja no pugui anar al seu estimat Moscú.




Observa l’escenografia i digues quina impressió et produeix. Què creus que volen transmetre el director i l’escenògraf?  


- Em produeix una impressió d'una vida buida, la viscuda per les tres germanes, a més de demostrar l'aïllament que viuen amb el món, ja que l'obra passa només al menjador de les tres germanes, demostrant que viuen tancades i sense viure al món exterior. També ens hem fixat que l'escenografia anava canviant segons l'estació, en alguns casos, com per exemple la primavera, a l'inici, on tota l'habitació està plena de ginesta, i per exemple a l'hivern, quan neva dintre la sala, i on en la trama comença el davallament cap a l'infelicitat de les tres germanes i els demés personatges.
Crec que la directora i l'escenògraf volien demostrar el davallament interior de unes persones, les germanes i els demés, i el lloc idoni era a casa d'aquestes, ja que és un espai íntim. L'habitació també és el punt de reunió entre tots els personatges, i el lloc on es poden veure els canvis en les relacions entre els diferents personatges, i a més, l'habitació és el punt a través del qual tot comença: el desig de les germanes per marxar a Moscú, el romanç de masha i el tinent coronel, les declaracions de Solioni i el baró a Irina, la confirmació del casament d'Andrei i Natàlia, el davallament de la moral de Txebutikin, amb la destroça del rellotge de la mare, etc. 





- Els efectes sonors també formen part de la posada en escena, en recordes algun de l’obra? Quina impressió t’han produït? Com es combinen aquests efectes sonors amb la il·luminació? I la música? Descriu un dels moments de l’obra en què aquests efectes hagin resolt una de les escenes. 


- Ens recordem del so del ocells migratoris quan parlen sobre marxar a Moscú, envejant aquestes aus per la seva capacitat de marxar, de canviar, ja que ells no poden. Ens ha semblat que reforçaven els diàlegs, i describien la situació de l'exterior, ja que només es veia l'interior de l'habitació, com per exemple, el so dels tambors de la milicia, que marxa del poble.
Recalquen encara més l'escena, juntament amb el so. Un exemple és el moment en què Irina començava a canviar, ja que la seva vida s'esva tornant més trista i opressiva,  desesperada per marxar a Moscou, i on la il·uminació recalcava la solitutd d'aquesta i la seva desesperació, ja que l'engulleixen les tenebres. La música, en molts moments, en forma de melodies tararejades pels diferents personatges o silbades, recalcaven la melanconia de les seves vides. En altres moments, quan cantaven tots, demostraven joia, com per exemple aquell tros en què Txebutikin es posa a ballar.
En el moment culminant de l'obra, el gran dubte del duel és resolt per un so. Un solitari tret, significant la fi del baró i de les esperances d'Irina per anar a Moscou, i resolent el gran dubte de qui anava a morir, si Irina finalment es casaria amb el baró i aniria a Moscou o si es quedaria a la ciutat, sense casar-se finalment.



Barcelona Modernista

Abans del 1859, Barcelona estava  limitada per les seves muralles. Aleshores, es va produïr un gran projecte: el Pla Cerdà. Aquest projecte va expandir Barcelona, produïnt l'Eixample, i allà s'hi assentà la burgesia.
Però abans de que tot això passés, a Barcelona les rondes de Sant Pau, Sant Antoni, 
Universitat i Sant Pere es deien les rondes de Sud, Nord i Oest. A més, el carrer Torrent de l'Olla arribava fins a Plaça Catalunya.


Mapa del recorregut: 

































Casa Batlló



Casa Amatller
Palau Robert


Torre de les aigues




























Anàlisi de la obra: la casa de las punxes.




Casa de les punxes
 La casa de les punxes és un edifici d’habitatges, situat a l’ avinguda Diagonal. És un edifici privat, així que no se’n pot veure l’intrior.


 L’ edifici té un aspecte medieval, ja que té elements semblants als del gòtic europeu, i les sis torres que té, acabades en punxa ajuden a reforçar aquesta impressió.


 La façana conté elements decoratius, tals com plafons decorats amb motius, com el de Sant Jordi, i a les tribunes i balcons té motius florals modernistes.


 Els materials de la façana són: el maó vist, que significa   luxe, pedra en les tribunes i balcons, vidre i ferro forjat.


 El context en que està situat és plenament modernista, i segueix aquesta tendencia, encara que té alguna influència nordica i gòtica.